Hmmmm

Fa més d’un milió d’anys, al bell mig d’Àfrica, els primers homínids es van adonar que la millor defensa contra el medi hostil en què vivien era organitzar-se en grup. D’aquí en va sorgir la necessitat de trobar un sistema de comunicació. Gràcies a les seves habilitats vocals, aquest sistema era Holístic, manipulador, multimodal, musical i mimètic i, a poc a poc, prendria la forma del que avui és l’eina fonamental en les relacions dels humans, el llenguatge. 

Una vegada desenvolupat el llenguatge, la música seria l’activitat més significativa que perviu de l’hmmmm. Les fórmules rítmicament repetitives que tant havien d’ajudar en les tasques de treball col·lectiu, el murmuri per adormir el nadó o les expressions vocals que acompanyaven les cerimònies religioses, serien moments fonamentals en l’ús d’aquell prellenguatge i llavor de l’expressió musical. 

La música és una de les poques activitats humanes en les que transcendim del “jo” al “nosaltres”. Poques vegades el sentiment de pertànyer al grup és tant potent com quan es fa música col·lectivament. Té una extraordinària capacitat emotiva perquè s’adreça a les parts més primitives del nostre cervell.

Si bé, com a sistema, la música no disposa d’un nombre molt important de possibilitats combinatòries, sí que té, en canvi, molts recursos per a diversificar-se. En el nostre espectacle Hmmmm hem buscat exemples per a il·lustrar-ho:

•  El motiu d’una primitiva cançó religiosa ens serveix de base per a explorar com sona la música en diferents èpoques. 
• Dos poemes musicats per Juan del Encina de manera idèntica ens permeten demostrar l’efecte determinant de la interpretació, del ”com es diu”, a l’hora de diferenciar el missatge emocional.
• Un recurs a priori tant elemental com utilitzar durades diferents de les notes o repetir-les en un mateix motiu melòdic ens porta a mons tant diversos com el de dues cançons tradicionals catalanes, “La cançó del lladre” i “El rossinyol”.

L’espectacle proposa un petit viatge a les emocions a partir de diverses obres musicals per tal de veure que la reacció instintiva davant la música és independent de les característiques estètiques de cada període artístic. Hmmmm conclou amb una metàfora il·lustrativa de les paraules de l’antropòleg John Blacking:

“El món podria ser millor per a tots si fóssim capaços de comunicar-nos perdent la consciència del “jo” a través de la música”.

Agustí Vidal